MUDANCES de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

MUDANCES

Va i torna, àgil,
de la tendresa al riure, del pudor
(la cara que, quan venç
el seu defalliment, es tomba fera
i fuig al fosc sota el teu pit)
a la insolència (la mà,
l’ocell agut de burla i de pregunta:
com te’l sents a l’espatlla, i et mesura
fins on s’haurà escruixit la teva fusta
desesperada en erigir-se).

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


MUDANZAS

Va y vuelve, ágil,
de la ternura a la risa, del pudor
(la cara que, cuando vence
su desfallecimiento, se vuelve fiera
y huye a lo oscuro bajo tu pecho)
a la insolencia (la mano,
el pájaro agudo de burla y de pregunta:
cómo lo sientes en el hombro, y te mide
hasta donde se haya estremecido tu madera
desesperada al erguirse).

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)