XVI
Avui l’enyor és
mestre del brou i l’alifara.
El desig s’agrabella
sota pàmpols d’aram.
I quina menjaó, per
a tan poca terra!
A cabassos plou sal
i sol, i els ceps em couen.
A trenc d’estiu
enfilo records sense teulada,
molses sense roquís,
cassigalls de neguit.
I espero la tardor,
amb el foc dels barrals,
raïm ardent als
ulls i a la copa del sexe.
Avui l’enyor és
mestre del pa i de la masia,
de les flautes del
vent, del pou i del canyar.
Si les feixes del
cor em fan mal, i la vinya,
el vespre, amb mà
suau, no m’hi durà repòs?
Prou vindrà la
tardor, escullera de vi,
i al celler de
l’amor hi trencaran les ones.
Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
XVI
Hoy la nostalgia es
dueña del caldo y la alifara.
El deseo se agolpa
tras pámpanos de cobre.
¡Y qué
desasosiego, para tan poca tierra!
A espuertas llueve
sal y sol, y las cepas me cuecen.
Al romper el verano
ensarto recuerdos sin techado,
musgos sin
roquedales, harapos de desazón.
Y espero el otoño,
con el fuego de los cántaros,
uva ardiente en los
ojos y en la copa del sexo.
Hoy la nostalgia es
dueña del pan y la masía,
de las flautas del
viento, del pozo y del cañar.
Si las hazas del
corazón me duelen, y la viña,
la tarde, con mano
suave, ¿no me traerá reposo?
Bastante vendrá el
otoño, rompeolas de vino,
y en la bodega del
amor romperán las olas.
Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario