FERÉSTEC
Domava
la pobresa a cops d’aixada,
maleint
la calor, el fred, el vent;
dinava
un tros de pa i una arengada
i
s’adormia a terra; el cansament
no
vencia el seu son lleu d’animal:
amb
un ull mig obert, com si fos guenyo,
de
seguida encenia el caliquenyo,
i
tornava a picar. Li feien mal
tots
els ossos del cos, però picava
fins
que no veia ni on posava els peus,
submís
a l’amenaça de les veus
dels
pedregars i els tanys de mala saba.
No
va fer festa mai, ni per Nadal,
i
el dia que va dir-li prou la força,
pansit
en un racó, freda l’escorça,
es
va morir de por d’estar malalt.
Pere Rovira (Contra la mort, 2011)
INDÓMITO
Domaba
la pobreza a golpes de azada,
maldiciendo
el calor, el frío, el viento;
comía
un trozo de pan y una sardina
y
dormía sobre la tierra; el cansancio
no
vencía su sueño ligero de animal:
con
un ojo medio abierto, como si fuera tuerto,
encendía
enseguida el caliqueño,
y
volvía a cavar. Le dolían
todos
los huesos del cuerpo, pero cavaba
hasta
que no veía ni donde ponía los pies,
sumiso
a la amenaza de las voces
de
los pedregales y los tallos de mala savia.
No
hizo nunca fiesta, ni por Navidad,
y
el día que las fuerzas le dijeron basta,
mustio
en un rincón, fría la corteza,
se
murió de miedo de estar enfermo.
Pere Rovira (Contra la mort, 2011)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario