DEDICATÒRIA
Cada
dia aquest llibre és més teu.
Existeix
perquè tu me l’has dit
amb
la llengua de dintre del pit,
cos
a cos. No és un últim adéu:
ha
jugat contra els daus de la mort,
i
amb mirada de jove et copia
la
bellesa, la fe, l’alegria,
i,
com jo quan l’escric, fa el cor fort:
vol
durar, per estar més amb tu.
Sentiràs
que t’abracen els fulls
quan
el llibre, fidel i segur,
abandoni
el recer dels teus ulls,
i,
donant-te del tot el que té,
planti
cara a la llum del carrer.
Pere Rovira (Contra la mort, 2011)
DEDICATORIA
Cada
día este libro es más tuyo.
Existe
porque tú me lo has dictado
con
la lengua de dentro del pecho,
cuerpo
a cuerpo. No es un último adiós:
ha
jugado contra los dados de la muerte,
y
con mirada de joven te copia
la
belleza, la fe, la alegría,
e
igual que yo cuando lo escribo, hace un esfuerzo:
quiere
durar, para estar más contigo.
Notarás
que las hojas te abrazan
cuando
el libro, fiel y seguro,
abandone
el cobijo de tus ojos,
y,
dándote todo lo que tiene,
se
enfrente a la luz de la calle.
Pere Rovira (Contra la mort, 2011)
(Versión de Pedro CasasSerra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario