sábado, 21 de septiembre de 2019

Jo que he escanyat la filla... de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l’he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla per mi.
Sura damunt de l’aigua
immòbil el silenci
d’aquella que no sé
si sóc.
……...Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, un, del desglaç.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)


Yo que asfixié a la hija
obediente a Ti
y la enterré, convulsa
todavía, bajo el hielo
no sé ahogar el oscuro
estertor que se une
al tuyo, dócilmente,
más allá del muro. Y más acá.
Ella habla por mí.
Flota sobre las aguas
inmóvil el silencio
de aquella que no sé
si soy.
...... ... Que el fuego enrojezca
la hora muda y desclave
lengua y caminos. Que el día
nazca, desnudo, del deshielo.

 Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario