Aquests versos són ja... de Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)

Aquests versos són ja

només sang presa

del gall que anunciava

l’albada de la festa.

I ara te’ls ofereixo,

fosc aliment,

perquè te’ls posis, àvida,

al mossec de la dent

i així esborris l’empremta

bàrbara del convit

i em resti buida, blanca,

la copa en els meus dits.

Gall escapçat no canta

i, tanmateix, vençuda

per la seva sang s’alça

la teva albada morta.

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)

Estos versos son ya

solo sangre estancada

del gallo que anunciaba

alborada de fiesta.

Y ahora te los ofrezco,

oscuro alimento,

para que los pongas, ávida,

al alcance del diente

y así borres la huella

bárbara del banquete

y me quede vacía, blanca,

la copa en mis dedos.

Gallo descabezado no canta

y, sin embargo, vencida

por su sangre se alza

tu aurora muerta.

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)

(Versión de Pedro Casas Serra)