L'amor no hi entra si no et veu a la porta

L'AMOR NO HI ENTRA SI NO ET VEU A LA PORTA

Dóna’m la mà, Marc,
I anirem plegats
a conèixer les coses i el seu nom.
La remor de les ones a la platja, la sorra, el mar
són encara tan nous per a tu,
que et manquen mans i peus i boca
per aprendre el nom de cada cosa.

Què podem fer? Solos, junts, rejuntats, casats, separats, divorciats, vidus, tornats a casar, separats de nou, reviscuts... Sí, no sé com, però sí! Sospirar per un amor inexistent i un desamor present, consolar-se amb una gossa, una psicòloga-advocat, una secretària de direcció. Els seus noms? Daira, Gloria, Isabel, Milagros (que m'asseia a la seva falda i em contava contes), el iaio Pere (ja mort). Haig de morir abans que tu arribis? Donar la clau de casa o donar la casa oberta, escriure fins a cansar-se, aixecar-se sense son i sense dormir, ficar-se al llit igual, somiar, no cridar (ni tan sols begut com els joves del cafè), anar a missa sense creure per a compartir-la, no ofendre, perdonar, escoltar, avergonyir-se i avergonyir sense voler. Voler? Per a què? Per a morir després i casar-se jove i de pressa i no poder aconseguir el riure dels fills si l'ocasió es perd? Gaudir, tocar, sentir, parlar, fer-se mal, estimar aquest matí, el mar, el matalàs de platja si és teu, l'olor de bronzejador... Voler, saber i creure amb els germans, amics, nens, nadons i l'Escarlata. Donar-s'hi,

somiar-los, dir-los, pensar-los... Per què no vas venir abans? Gràcies, Àlena.

Pere Casas Serra (08-1990,02)

EL AMOR NO ENTRA SI NO TE VE EN LA PUERTA

Dame la mano, Marc, vayamos los dos juntos

a conocer las cosas y sus nombres.

El rumor de las olas en la playa, la arena, el mar,

son aún tan nuevos para ti,

que te faltan manos, pies y boca

para aprender el nombre de las cosas.

¿Qué podemos hacer? Solos, juntos, rejuntados, casados, separados, divorciados, viudos, vueltos a casar, separados de nuevo, revividos... ¡Sí, no sé cómo, pero sí! Suspirar por un amor inexistente y un desamor presente, consolarse con una perra, una psicóloga-abogado, una secretaria de dirección. ¿Sus nombres? Daira, Gloria, Isabel, Milagros (que me sentaba en su falda y me contaba cuentos), el yayo Pedro (ya muerto). ¿He de morir antes de que tú llegues? Dar la llave y la casa o dar la casa abierta, escribir hasta cansarse, levantarse sin sueño y sin dormir, acostarse igual, soñar, no gritar (ni siquiera bebido como los jóvenes del café), ir a misa sin creer para compartirla, no ofender, perdonar, escuchar, avergonzarse y avergonzar sin querer. ¿Querer? ¿Para qué? ¿Para morir después y casarse joven y deprisa y no poder alcanzar la risa de los hijos si la ocasión se pierde? Gozar, tocar, sentir, hablar, lastimarse, amar esta mañana, el mar, la colchoneta si es tuya, el olor a bronceador… Querer, saber y creer con los hermanos, amigos, niños, bebés y Escarlata. Darles, soñarles, decirles, pensarles… ¿Por qué no viniste antes? Gracias, Álena.

Pedro Casas Serra (08-1990, 02)