"¿Hi ha arcàngels que davallin ben al fons de la mar," de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

II

¿Hi ha arcàngels que davallin ben al fons de la mar,

allà on el tauró fa estella de l’onada,

amb les ales obertes, pel trenc sense tornada

on sagnen els coralls i el foc de cap al tard?

Hi ha arcàngels que davallin al fons del meu esguard?

Sí. Tu, que has acceptat el repte de la sal

i has encalçat l’esquer que mena al raval fosc

on em perdo i em trobo, en un desfici fosc

on et perdo i et trobo, pels forats del meu mal.

Sí. Tu, que has volgut ser hoste del meu hostal.

Sense fressa ni por, de dalt del teu celatge,

amb pluja de vellut a les mans i en el front

t’has capbussat suau, i m’has poblat el món

submarí de retalls del teu antic estatge.

Sense fressa ni por has emprès el viatge.

I el teu rastre ha deixat un camí estès de plomes

per on m’enfilo, a voltes, amb les xinel.les velles,

duent, a pes, la mar tatuada d’estrelles

fins als confins alats de les aigües més somes.

El teu rastre és un pont entre dos idiomes.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

Agost 1979 / desembre 1980

II

¿Hay arcángeles que desciendan al fondo de la mar,

allí donde el tiburón hace trizas la ola,

con las alas abiertas, por grieta sin retorno

donde sangran corales y el fuego del crepúsculo?

¿Hay arcángeles que bajen al fondo de mis ojos?

Sí. Tú, que has aceptado el reto de la sal

y has perseguido el cebo que lleva al rabal fosco

donde me pierdo y hallo, en un agobio tosco

donde te pierdo y hallo, por pozos de mi mal.

Sí. Tú, que has querido ser huésped de mi hostal.

Sin fragor y sin miedo, de sobre tu celaje,

con lluvia de velludo en las manos y frente

te has zambullido suave, y me has poblado el mundo

submarino de trozos de tu antigua morada.

Sin fragor y sin miedo has emprendido el viaje.

Y tu rastro ha dejado un camino de plumas

por donde subo, a veces, con las chinelas viejas,

llevando, a peso, el mar tatuado de estrellas

a las lindes aladas de las aguas someras.

Tu rastro es como un puente entre los dos idiomas.

Agosto 1979 / diciembre 1980

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

(Versión de Pedro Casas Serra)