"LLENGUA A" de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

LLENGUA A

Em parles català i els teus ulls, conjugats

amb verbs d’amor, capgiren de tant en tant les normes.

Amor, no vull mai més perfecció de formes

si no hi trobo el teu deix que alia llibertats.

Amb mots metges la nafra mortal que un vent salvatge

- Imperio en llengua morta que no és pas la teva -

m’obria terra endins. I amb veu, amb sang romeva

t’endinses en la carn que endurava l’ultratge.

Em parles català i el meu desig s’ullprèn:

pel teu gest solidari que no demana ostatge,

per la teva arrel viva que s torç, exiliada.

I és per això que espero sentir, quan tot s’encèn

i tota brida cau, als confins del viatge,

un te deseo, així, amb essa de Granada.

1982, per a un homenatge a Sanchis Guarner

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

LENGUA A

Me hablas en catalán y tus ojos, conjugados

con verbos de amor, cambian a veces las normas.

Amor, no quiero más perfección en las formas

si no encuentro tu deje que aúna libertades.

Con palabras curas la llaga mortal que un viento salvaje

- Imperio en lengua muerta que no es la tuya -

me abría tierra adentro. Y con voz, con sangre peregrina

te adentras en la carne que aguantaba el ultraje.

Me hablas en catalán y mi deseo se encanta:

por tu gesto solidario que no pide rehén,

por tu raíz viva que se tuerce, exiliada.

Y espero oír, por eso, cuando todo se enciende

y toda brida cae, al final del viaje,

un te deseo, así, con ese de Granada.

1982, para un homenaje a Sanchis Guarner

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

(Versión de Pedro Casas Serra)