“STILL
LIFE”
Y
estaban locas de tiempo las campanas.
LUIS
ROSALES
En
va t’esperen els camins intactes
com
la casa dels teus quan ja no hi són.
Totes
les coses s’han despullat de tu sense saber-ho.
Els
dies i les nits passen i resten.
Inquiet
alena el mar i el vent cisella
la
brusca claredat d’un buit diàfan
al
compàs ondulant de les clepsidres
de
tan precisa transparència secreta.
Enllà,
inconcebiblement,
les
fulles llisquen lentes aigües avall dels rius,
els
arbres creixen i el silenci és ample.
Enric Sòria (Arqueologia, 2012)
“STILL
LIFE”
Y
estaban locas de tiempo las campanas.
LUIS
ROSALES
En
vano te esperan los caminos intactos
como
la casa de los tuyos cuando ya no están.
Todas
las cosas se han desnudado de ti sin saberlo.
Los
días y las noches pasan y quedan.
Inquieto
alienta el mar y el viento cincela
la
brusca claridad de un vacío diáfano
al
compás ondulante de las clepsidras
de
tan precisa transparencia secreta.
Más
allá, inconcebiblemente,
las
hojas se deslizan lentas aguas abajo de los ríos,
los
árboles crecen y el silencio es amplio.
Enric Sòria (Arqueologia, 2012)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario