martes, 17 de julio de 2018

“STILL LIFE” de Enric Sòria (Arqueologia, 2012)

STILL LIFE”

Y estaban locas de tiempo las campanas.
LUIS ROSALES

En va t’esperen els camins intactes
com la casa dels teus quan ja no hi són.

Totes les coses s’han despullat de tu sense saber-ho.

Els dies i les nits passen i resten.
Inquiet alena el mar i el vent cisella
la brusca claredat d’un buit diàfan
al compàs ondulant de les clepsidres
de tan precisa transparència secreta.

Enllà, inconcebiblement,
les fulles llisquen lentes aigües avall dels rius,
els arbres creixen i el silenci és ample.

Enric Sòria (Arqueologia, 2012)


STILL LIFE”

Y estaban locas de tiempo las campanas.
LUIS ROSALES

En vano te esperan los caminos intactos
como la casa de los tuyos cuando ya no están.

Todas las cosas se han desnudado de ti sin saberlo.

Los días y las noches pasan y quedan.
Inquieto alienta el mar y el viento cincela
la brusca claridad de un vacío diáfano
al compás ondulante de las clepsidras
de tan precisa transparencia secreta.

Más allá, inconcebiblemente,
las hojas se deslizan lentas aguas abajo de los ríos,
los árboles crecen y el silencio es amplio.

Enric Sòria (Arqueologia, 2012)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario