IV
Perquè avui feia el
seu ple
la lluna se’ns
posa a taula.
Quin pany de cel de
quadrets
de cuina les
estovalles!
En acabat de sopar
l’amor ens tira
les cartes.
Al primer tomb de la
sort
la color se’ns
trasmudava.
Al segon, els gots
de vi
tacaren les
estovalles.
Al tercer se’ns va
trencar
la lluna de
porcellana.
Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
IV
Porque hoy lucía
muy llena
la luna se sienta a
la mesa.
¡Qué trozo de
cielo de cuadritos
de cocina el mantel!
Al acabar de cenar
amor nos tira las
cartas.
Al primer golpe de
suerte
el color se nos
mudaba.
Al segundo, los
vasos de vino
mancharon el mantel.
Al tercero se nos
rompió
la luna de
porcelana.
Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario