Tombant
Una
dona sense un home
és
com un peix sense bicicleta.
Anònim
I
Avui,
vint-i-u de desembre,
he
sortit al balcó:
sota
una pluja que ja amainava
he
vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats
d’atzavares,
de cintes, begònies,
geranis i cactus,
de cabellera de la
reina
i d’alegria de la
casa.
I el gessamí, que
si se’m mor, no se’m mor.
Feia molts dies que
no sortia al balcó
corrent darrere
d’amors i d’altres coses…
Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
Giro
Una mujer sin un
hombre
es como un pez
sin bicicleta.
Anónimo
I
Hoy, veintiuno de
diciembre,
he salido al balcón:
bajo una lluvia que
ya amainaba
he visto las
macetas, las ollas, los botes
de conserva
plantados de pitas,
cintas, begonias,
geranios y cactus,
de cabellera de la
reina
y de alegría de la
casa.
Y el jazmín, que si
se muere o no se muere.
Hacía muchos días
que no salía al balcón
corriendo detrás de
amores y otras cosas...
Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario