"Ja no m’enartes, sol..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

VIII

Ja no m’enartes, sol,

vaixell salvat de l’ombra,

que és l’ombra qui m’ha pres.

El cranc d’aquest crepuscle

se m’ha arrapat al cor

i els meus ulls són el llac

on es nega la lluna.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

VIII

Ya no me encantas, sol,
barco salvado de la sombra,
pues la sombra me ha tomado.
El cangrejo del crepúsculo
se me ha agarrado al corazón
y mis ojos son el lago
donde se ahoga la luna. 

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

(Versión de Pedro Casas Serra)