BRIDA
A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
- i ningú no ho
sabria -
amb els llavis
oscats
de molta vida,
traginer de cançons
en cavall sense
brida.
Quin esquer se
m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo
vaig
per l’altra riba,
traginer de cançons
en cavall sense
brida.
Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels
bandolers
a trenc de dia.
A la fira dels Folls
jo hi aniria
traginer de cançons
en cavall sense
brida.
Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
V
BRIDA
A la feria de Locos
yo iría.
Vendría de quién
sabe
- y nadie lo sabría
-
con los labios
mellados
de tanta vida,
trajinero de coplas
en caballo sin
brida.
¿Qué anzuelo se me
agarra
a la encía?
Amor, estrella
amarga
a la deriva,
me hace señales:
voy
por la otra orilla,
trajinero de coplas
en caballo sin
brida.
Cadenas son
prisiones
y yo huía
por ruta de
bandoleros
rompiendo el día.
A la feria de Locos
yo iría
trajinero de coplas
en caballo sin
brida.
Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario