"SOMNI" de Pere Rovira (Contra la mort, 2011)

SOMNI

Vol semblar una padrina aristocràtica,

pàl.lida, tremolosa, cabellblanca,

i pren el sol d’hivern, fosca i estàtica

igual que un aligot en una branca.

Cada cop més rapaç i més llunàtica,

em va darrere amb una cama ranca;

la seva veu de serra, maniàtica,

murmura: “sóc la vida que se’t tanca”.

No vull sentir-la, allargo més la passa

cap a la vida oberta, cap a tu;

multiplicant la lúgubre amenaça,

ella em segueix, tossuda com les ombres,

però, amb una mirada, tu l’escombres

i és un renec de pols que el vent s’endú.

Pere Rovira (Contra la mort, 2011)

SUEÑO

Quiere parecer una madrina aristocrática,

pálida, temblorosa, de blancos cabellos,

y toma el sol de invierno, oscura y estática

igual que un aguilucho en una rama.

Cada vez más rapaz y más lunática,

me va detrás cojeando de una pierna;

su voz de sierra, maniática,

murmura: “soy la vida que se te cierra”.

No quiero oírla, alargo más el paso

hacia la vida abierta, hacia ti;

multiplicando la lúgubre amenaza,

ella me sigue, terca como las sombras,

pero, con una mirada, tú la barres

y es una mota de polvo que se lleva el viento.

Pere Rovira (Contra la mort, 2011)

(Versión de Pedro Casas Serra)