viernes, 14 de diciembre de 2018

"VELLES CORRANDES PER A LA PEPA" de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)

IV

VELLES CORRANDES PER A LA PEPA

A Pepa Llopis

Ai, quina cara més clara,
veïna del meu carrer,
com la neu de la muntanya
o la flor del cirerer.
Com l’espiga del terrer
que amb el sol fa la clucaina.
No hi hauria cisteller
que tan clara fes la palma,
veïna del meu carrer!

Ai, quina cara més clara,
veïna del meu carrer,
que s’hi posa la rosada
quan canta el gall matiner.
Rosa vera del roser
al redol de cada galta,
porugues, troben recer
cuques de llum sense casa,
veïna del meu carrer.

Ai, quina cara més clara,
veïna del meu carrer.
Sense fanal ni alimara
farieu llum al coster.
I si una ombra de nit ve
i en els vostres ulls s’hostatja,
la lluna farà el seu ple
al tombant de cada galta,
veïna del meu carrer.

Ai, quina cara més clara,
veïna del meu carrer,
com una casa enramada
amb brancades de llorer.
Amb brancades de llorer,
poliol fresc a l’entrada,
espígol sec al graner,
flor de saüc i herba sana,
veïna del meu carrer.

Quina cara feu més clara,
amiga del meu coster,
com la vela del veler
entre la pluja i l’onada.
Com la claror que s’amaga
en el vi bo del celler
i en el vell cor del carrer
de Gènova on feu estada.
Veïna del meu carrer,
ai, quina cara mes clara!

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)


IV

VIEJAS COPLAS PARA PEPA

A Pepa Llopis

Ay, qué cara más clara,
vecina de mi calle,
como la nieve de la montaña
o la flor del cerezo.
Como la espiga del terruño
que con el sol se hace la muerta.
¡No habría cestero
que tan clara hiciera la palma,
vecina de mi calle!

Ay, qué cara más clara,
vecina de mi calle,
que se pone el rocío
cuando canta el gallo madrugador.
Rosa verdadera del rosal
en el redondel de cada mejilla,
miedosas, encuentran cobijo
luciérnagas sin hogar,
vecina de mi calle.

Ay, qué cara más clara,
vecina de mi calle.
Sin farola ni almenara
daríais luz al costero.
Y si una sombra de noche viene
y en tus ojazos se hospeda,
la luna hará su pleno
al final de cada mejilla,
vecina de mi calle.

Ay, qué cara más clara,
vecina de mi calle,
como una casa enramada
con ramajes de laurel.
Con ramajes de laurel,
poleo fresco en la entrada,
espliego seco en el granero,
flor de saúco y hierbabuena,
vecina de mi calle.

Qué cara tenéis más clara,
amiga de mi costero,
como vela del velero
entre la lluvia y la ola.
Como la luz que se esconde
en el buen vino de la bodega
y en el viejo corazón de la calle
de Génova donde vivís.
Vecina de mi calle,
¡ay, qué cara más clara!

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario