XII
El teus llavis. La
fruita. La magrana…
Àngel rebel, tot
olor de gingebre.
Atrapa’m pels
replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de
pluja. Sargantana
que em fuges pels
cabells, sense frontera,
al bat de sol, ales
d’ocell nocturn!
Serves per cor la
Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast
de boira matinera.
El teu cos mineral.
Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp,
cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb
verí d’amor, el centre.
Tu seràs un gat
negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants,
i en el desvari
la lluna, cega,
encendrà l’escenari.
Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)
XII
Tus labios. La
fruta. La granada...
Ángel rebelde, todo
olor de jengibre.
Atrápame por los
repliegues de esta fiebre.
Ven con verdor de
lluvia. Lagartija
que me huyes por el
pelo, sin frontera,
al batir del sol,
¡alas de pájaro nocturno!
Usas por corazón la
Luna o bien Saturno
y, en los ojos, un
sabor de niebla mañanera.
Tu cuerpo mineral.
Sal. Vino. Fresa.
Cual serpiente,
retuércete en mi vientre
y búscame, con
veneno de amor, el centro.
Tú serás gato
negro. Yo una bruja.
Nos veremos
errantes, y en el desvarío
la luna, ciega,
quemará el escenario.
Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1978-1979)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario