"SÀTIRA LXXX – DE LES DONES DEL CÀNTIR" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 

SÀTIRA LXXX – DE LES DONES DEL CÀNTIR

Els homes, ben mirat, són ànimes de càntir:
cal que la dona els ompli i, encara, que els aguanti.
Per ço les dones porten els càntirs a la font.
Sovint la trencadissa trencava més d’un son.
A la finestra surt irada una veïna.
Com era per merèixer i vella, s’enverina.
I, mentrestant, d’un càntir que no rutllà prou llest,
bon goig si de la nansa encara penja un test.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*

SÁTIRA LXXX – SOBRE LAS MUJERES DEL CÁNTARO

Los hombres, bien mirado, son ánimas de cántaro:
falta hace que la mujer los llene, y aún que los aguante.
A la fuente, por eso, las mujeres, llevan los cántaros.
A menudo el destrozo rompía más de un sueño.
A la ventana sale airada una vecina.
Como por merecer y vieja estaba, se envenena.
Y, entretanto, de un cántaro que no fue lo bastante ligero,
hemos de estar contentos si del asa aún cuelga una maceta.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)