martes, 3 de mayo de 2022

"SÀTIRA LXXVI – DE LA MEVA PLANETA" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 

SÀTIRA LXXVI – DE LA MEVA PLANETA

……..Sovint, Marianneta,
……..la teva malfiança em tira una sageta.
……..Serà perquè no vols que massa rodi?
Sovint, segons on miro, em dónes una estreta
per tal d’alliberar-me de l’encís d’En Banyeta,
………...àngel custodi.
Sovint el teu neguit principis m’encasqueta,
………...com si fos el poeta
………...una mena de faune sense Codi.
………...Vet ací ma planeta:
em dius: —Amor!—, quan t’eriçones d’odi.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*


SÁTIRA LXXVI – SOBRE MI DESTINO

……..Muchas veces, Marianeta,
……..tu desconfianza me envía una saeta.
……..¿Será porque no quieres que corra demasiado?
Muchas veces, según a dónde miro, me das un apretón
a fin de liberarme del hechizo del diablo,
………...ángel custodio.
Muchas veces tu inquietud principios me encasqueta,
………...cual si fuese el poeta
………...una especie de fauno sin principios.
………...He aquí mi destino:
¡Amor!— me llamas, cuando te erizas de odio.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario