"Els meus pits són dos ocells engabiats..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

III

Els meus pits són dos ocells engabiats

quan els teus dits els cerquen

per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan les fulles i flors cauen a terra

- que el desig porta dalla! -,

són dos peixos que et fugen de les mans

en les crestes nevades de la mar.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

III

Mis pechos son dos pájaros enjaulados

cuando tus dedos los buscan

por entre las hojas y las flores del vestido.

Pero cuando hojas y flores caen al suelo

- ¡pues el deseo trae guadaña! -,

son dos peces que huyen de tus manos

en las crestas nevadas del mar.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

(Versión de Pedro Casas Serra)