TANIT
En
va la pluja malda per apagar les brases
que
socarren els núvols. Suara ha travessat
una
noia amb les galtes pintades de carmí
i
el front de purpurina. L’he vista que enlairava
les
mans com si volgués caçar un bri de cosa
i
n’ha plegat banderes.
Et
miro, ara que parles. Tanit, i em fas pensar
en
el salzes de branques feréstegues que feien
escorta
al camp del Dimoni – hi anàvem
amb
bicicletes i enfilàvem móres
en
arestes de blat -, branques esquives.
M’allunyaré
de tu, Tanit, fins que el teu cap
no
sigui el d’una agulla clavada en un retall
de
crepsetí lluent:
la
muntanya em rebrà amb braçades de fonoll
-
en mastegar-ne un brot oblidaré els topants -
i
la pluja, corser amb brases dins els ulls,
s’afuarà
a ponent.
Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)
TANIT
La
lluvia trata en vano de apagar las brasas
que
socarran las nubes. Ahora mismo ha cruzado
una
chica, los pómulos pintados con carmín
y
la frente de púrpura. He visto que elevaba
las
manos como para cazar una brizna de algo
y
que ha renunciado.
Mientras
hablas, te miro. Tanit, me haces pensar
en
los sauces de ramas salvajes que escoltaban
el
campo del Demonio - íbamos
en
bicicleta y ensartábamos moras
en
aristas de trigo -, ramas esquivas.
Me
alejaré de ti, Tanit, hasta que tu cabeza
sea
la de una aguja clavada en un pedazo
de
raso reluciente:
me
recibirá el monte con brazadas de hinojo
-
al masticar un brote olvidaré pesares -
y
la lluvia, corcel con brasas en los ojos,
se
aguzará a poniente.
Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)
(Versión de Pedro Casas Serra)
se pronuncia Tanit o Tanít
ResponderEliminarCreo que tanto en catalán como en castellano se escribe igual: Tanit y se pronuncia Tánit.
ResponderEliminarDisculpa el retraso en contestarte