miércoles, 8 de agosto de 2018

"Avui t’he cercat, amic, entre foscants..." de Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)

Avui t’he cercat, amic, entre foscants;
m’he confós en les fulles, i m’he perdut
pel senderol dels verns.

Al braç, un cistell massissat d’ombres i de versos
i un aixolet de marges sortillers.

Un didal d’aigua verda m’ha dut la remor dels teus passos;
un pols de llum negra t’ha escossellada la veu.

I a cada revolt hi eres tu, i jo cavalcava un destrer de neulia;
i a cada recolze una lluna, i tu cavalcaves el sol.

Veig treure’m, llavors, el vestit de vilera
i a la teva pell vaig escriure l’avui i el demà.

Tot era una selva de paraules
i era tot una paraula embullada entre arços gegants.

Dansaven entorn les pinyes i les glans s’irisaven,
quan ens sorprengué la remota tremolor d’una vall vidrera.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976)



Hoy te he buscado, amigo, entre tinieblas;
me he fundido en las hojas, y me he perdido
por sendero de alisos.

En el brazo, una cesta macizada de sombras y de versos
y una azuela de márgenes sortílegos.

Un dedal de agua verde me ha traído el rumor de tus pasos;
un pulso de luz negra te ha deshecho la voz.

Y en cada curva estabas tú, y yo cabalgaba un caballo de niebla;
y en cada recodo una luna, y tú cabalgabas el sol.

Me quité, entonces, el traje de ruindad
y en tu piel escribí el hoy y el mañana.

Era todo una selva de palabras
y era todo una palabra enredada entre espinos gigantes.

Danzábamos en torno a las piñas y las bellotas se irisaban,
cuando nos sorprendió el temblor remoto de un valle vidrioso.

Maria-Mercè Marçal (Cau de Llunes, 1973-1976) 
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario