No res és tot: floreixen les glicines... de Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)

No res és tot: floreixen les glicines

lívides per l’esforç

de resignificar una altra primavera

i dur memòria d’un dol antic.

Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)

Nada es todo: florecen las glicinias

lívidas por el esfuerzo

de darle nuevamente sentido a otra primavera

y guardar memoria de un luto antiguo.

Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)

(Versión de Pedro Casas Serra)