dimarts,
abril
PÀTRIA
….El
nom antic, l'única terra santa
que
em pren, enyoradís,
i
se m'endú cantant a les campanyes
és
un pais petit
que
l'atlas no recull, un regne amb mapa
i
termes definits
(el
bosc, el so llunyà d'una campana
amb
gust de romaní,
la
llum del blau regalimant amb mandra
de
les branques dels pins).
S'hi
parla una enfebrida i fràgil dansa
i
l'himne és fet amb fils
de
la bandera tèbia, callada:
el
teu cos, de matí.
Jaume Subirana (Final de festa, 1989)
martes, abril
PATRIA
….El
nombre antiguo, la única tierra santa
que me toma,
melancólico,
y se me lleva cantando
a las campiñas
es un pais pequeño
que el atlas no recoge,
un reino con mapa
y términos definidos
(el bosque, el sonido
lejano de una campana
con gusto de romero,
la luz del cielo
resbalando perezosamente
de las ramas de los
pinos).
Se habla una
enfebrecida y frágil danza
y el himno está hecho
con hilos
de la bandera tibia,
callada:
tu cuerpo, por la
mañana.
Jaume Subirana (Final de festa, 1989)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario