NECROFÍLIA
Et j’aimerai ta
mort dans la nuit de la mer.
RENÉE VIVIEN
He volgut fer l’amor
amb el cadàver
d’aquella
primavera mal colgada
pels còmplices
volgudament maldestres
de l’assassí,
comprats de sotamà.
Damunt la neu, per
l’erm sense confins,
sense rastre de fita
ni senyals
que assenderessin el
meu pas, he fet
un camí blanc de
roses torturades,
fressat només per
l’ala de la nit,
fins a trobar-te:
tu, l’ocell encara
convulsament agònic,
sota els peus
de sanguinaris
cavalls sense brida
que, folls,
t’arrossegaven sobre el fang.
Perquè he gosat
mirar-te fit a fit
i besar-te la boca
sense bleix
perversament voraç,
dent contra dent,
i enfonsar-te en la
mort a cops de bes
i sentir-me vivent
contra el teu glaç,
cec, xuclava el teu
mirall sagnant.
I ara els cucs
rauen, sorneguers, la seda
………erta
dels meus ulls.
Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)
NECROFILIA
Et j’aimerai ta
mort dans la nuit de la mer.
(Y amaré tu
muerte en la noche del mar.)
RENÉE VIVIEN
He querido hacer el
amor con el cadáver
de aquella primavera
mal enterrada
por los cómplices
intencionadamente torpes
del asesino,
comprados bajo mano.
Sobre la nieve, por
el páramo sin confines,
sin rastro de hito
ni señales
que encaminasen mis
pasos, he hecho
un camino blanco de
rosas torturadas,
trillado solo por el
ala de la noche,
hasta encontrarte:
tú, el pájaro aún
colvulsamente
agónico, bajo los pies
de sanguinarios
caballos sin brida
que, locos, te
arrastran sobre el barro.
Porque me he
atrevido a mirarte fijamente
y besarte la boca
sin resuello
perversamente voraz,
diente contra diente,
y hundirte en la
muerte a golpes de beso
y sentirme viva
contra tu hielo,
ciego, me sorbía tu
espejo sangriento.
Y ahora los gusanos
raen, socarrones, la seda
.........
yerta de mis ojos.
Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)
(Versión de Pedro Casas Serra)
