JUST QUEIA LA TARDA...

JUST QUEIA LA TARDA…

Just queia la tarda quan et vaig conèixer

un dia d’estiu de l’any 92, a

l’hora que les llums es fonen amb les ombres

i una aura màgica ens envolta

anunciant que quelcom està per succeir.

Tenies l’aspecte d’un estudiant perdut en un examen.

Enllaçàrem les mans i

sentírem fondre els nostres polsos,

t’atansares

i ens vam xuclar l’alè l’un a l’altre

mentre ens descobríem,

obrint el cofre d’un tresor que espero duri sempre.

Pere Casas Serra (02-10-1992)

JUSTO ANOCHECÍA... Justo anochecía cuando nos conocimos / un día de verano del 92, en / la hora que la luz se funde con las sombras / y nos envuelve un aura mágica / anunciando que algo va a ocurrir. //Tenías el aspecto de un estudiante perdido en un examen. //Enlazamos las manos,/ aspiramos nuestro aliento / mientras nos descubríamos / observando un tesoro que espero dure siempre. Pedro Casas Serra (02-10-1992)