SOMNI
DE VALENTÍ
Posares
a mi en lo llac inferior, en los llocs tenebrosos
en
ombra de la mort. Sobre mi és confermada la tua
furor,
e totes les tues ones aduguist sobre mi.
Psalm
88 (87)
La
llum és un reflex dins l’aigua soma.
La
seua resplendor extraviada
desperta
l’adormit, però no l’allibera.
Davall
la inexorable hostilitat dels astres
el
nàufrag desconeix la sorra que l’habita.
“¿Quin
grop em va llançar en aquesta ribera
de
fang que ignora l’alba?
¿Quin
mareny és aquest que em faixa els membres?
Les
aigües depravades on només s’hi pot beure
foc
i sofre i tempesta, ¿amb quin nom les diré?
¿Qui
sentirà el meu prec en la nit?”
Tot
és silenci i fred i humiliació.
El
vent abisma els peixos i encega les onades.
Davall
la llum aliena, inaccessible,
el
clam del presoner eixorda les esferes.
Enric Sòria (Arqueologia, 2012)
SUEÑO
DE VALENTÍN
Pusísteme
en el lago inferior, en los tenebrosos lugares
en
sombra de la muerte. Sobre mí está conformado
tu
furor,
y tus olas todas trajiste sobre mí.
Psalm
88 (87)
La
luz es un reflejo en la superficie del agua.
Su
extraviado resplandor
despierta
al dormido, pero no lo libera.
Bajo
la inexorable hostilidad de los astros
el
náufrago desconoce la arena que lo habita.
“¿Qué
vendaval me lanzó a esta ribera
de
barro que ignora el alba?
¿Qué
marisma es ésta que me faja los miembros?
Las
aguas depravadas donde solo se puede beber
fuego,
azufre y tormenta, ¿cómo las llamaré?
¿Quién
escuchará mi ruego en la noche?”
Todo
es silencio, frío y humillación.
El
viento abisma los peces y ciega las olas.
Bajo
la luz ajena, inaccesible,
el
clamor del cautivo ensordece las esferas.
Enric Sòria (Arqueologia, 2012)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario