"Pujaré la tristesa dalt les golfes..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

XII

Pujaré la tristesa dalt les golfes

amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,

el cartipàs vençut, la tarlatana vella.

I baixaré les graus amb vestit d’alegria

que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)  

XII

Subiré la tristeza a la buhardilla

con la muñeca sin ojos y el paraguas roto,

la carpeta vencida, la tarlatana vieja.

Y bajaré los peldaños con traje de alegría

que habrán tejido arañas sin cordura.

Habrá amor a migajas en el fondo de los bolsillos.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)   

(Versión de Pedro Casas Serra)

"Llum al balcó..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

XI

Llum al balcó

i l’estrall a la porta.

Giro la moneda

i és la lluna.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

XI

Luz en el balcón

y el estrago en la puerta.

Giro la moneda

y es la luna.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

(Versión de Pedro Casas Serra)

"Vaig embarcar ja fa molt temps..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

X

Vaig embarcar ja fa molt temps

una pilota de colors

en qui sap quin taulat.

El vent de març juga a matar

i me la torna.

El meu cor l’entoma.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)   

X

Colgué hace mucho tiempo

una pelota de colores

en quién sabe qué tejado.

El viento de marzo juega a matar

y me la devuelve.

Mi corazón la atrapa.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)    

(Versión de Pedro Casas Serra)

"Les hores dansen..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

IX

Les hores dansen

sobre la meva pell

i ve la solitud

de peus menuts

sense sabates…

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

IX

Las horas danzan

sobre mi piel

y viene la soledad

de pies menudos

sin zapatos...

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

(Versión de Pedro Casas Serra)

"Ja no m’enartes, sol..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

VIII

Ja no m’enartes, sol,

vaixell salvat de l’ombra,

que és l’ombra qui m’ha pres.

El cranc d’aquest crepuscle

se m’ha arrapat al cor

i els meus ulls són el llac

on es nega la lluna.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

VIII

Ya no me encantas, sol,
barco salvado de la sombra,
pues la sombra me ha tomado.
El cangrejo del crepúsculo
se me ha agarrado al corazón
y mis ojos son el lago
donde se ahoga la luna. 

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

(Versión de Pedro Casas Serra)

"Tinc els ulls de fusta." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

VII

Tinc els ulls de fusta.

De tant en tant, un cuc hi plora.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

VII

Tengo los ojos de madera.

De vez en cuando, un gusano llora.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

(Versión de Pedro Casas Serra)

"De primer van foradar-me les orelles..." de Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

VI

De primer van foradar-me les orelles

i de llavors ençà duc arracades.

No prengueu aquest bosc per una alzina.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

VI

Primero me agujerearon las orejas

y desde entonces llevo pendientes.

No toméis este bosque por una encina.

Maria-Mercè Marçal (Bruixa de dol, 1977-1979)

(Versión de Pedro Casas Serra)