LA GLEVA*
El domingo pasado, fui a la Gleva,
enclave mariano de la plana de Vic
- terruño de mi madre -
famoso por los años que pasó
Jacinto Verdaguer,
a quien José Morgades, su obispo, enceldó
por desviacionismo.
Al salir yo del templo,
pensaba en estos hechos,
y también cuantas veces
habrían mis ancestros caminado
sobre estas mismas losas
y respirado estos mismos aires.
Y en estos quebraderos de cabeza
bajaba la escalera del recinto,
sin advertir que el último escalón
quedaba algo distante del piso de la calle,
y, al no hacer pie, caí de bruces.
Caminar por el borde es arriesgado,
si no, preguntad a mosén Cinto.
Pedro Casas Serra (Inspirados, 29-03-2025)
*Inspirado en el poema En el borde, de Piedad Bonnett
*
LA GLEVA*
El diumenge passat, vaig anar a la Gleva,
santuari marià de la plana de Vic
- el terrer de ma mare -
famós pels anys que hi va passar
en Cinto Verdaguer,
a qui Josep Morgades, el seu bisbe, enclaustrà
per desviacionisme.
En sortir jo del temple,
pensava en aquests fets,
com també en quantes voltes
els meus avantpassats haurien caminat
per sobre aquestes lloses
i respirat aquests mateixos aires.
I en aquestes cabòries
baixava les escales del recinte,
sense advertir que l'últim esglaó
quedava molt distant del terra del carrer,
i, en perdre peu, caigué de morros.
Caminar per la vora és arriscat,
si no, pregunteu a mossèn Cinto.
Pere Casas Serra (Inspirats, 29-03-2025)
*Inspirat en el poema En el borde, de Piedad Bonnett

No hay comentarios:
Publicar un comentario