DUES AMIGUES de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

DUES AMIGUES

Tant de sol als turmells,
de mar llisa i daurada.
Agafades de mans,
no es diuen res. Carrers
d'homes rancuniosos
perquè no hi ha cap home
com ells, que elles coneguin.
Ara no van enlloc.
Tornen del sol. Travessen
tardes llargues, carrers
de mots incomprensibles.
No s'enduen records.
Volen només saber
que s'agafen de mans
i van juntes, per un
carrer de l'estranger. 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)


DOS AMIGAS

Tanto sol en los tobillos,
de mar llano y dorado.
Cogidas de la mano,
nada se dicen. Calles
de hombres rencorosos
porque no hay ningún hombre
como ellos, que ellas conozcan.
Ahora no van a ningún sitio.
Vienen del sol. Atraviesan
largas tardes, calles
de nombres incomprensibles.
No se llevan recuerdos.
Solo quieren saber
que se cogen de la mano
y van juntas, por
una calle del extranjero.

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)