FRANCESC PUJOLS, FUNDADOR D'UNA
RELIGIÓ
1882-1962
“En
el moment de ser alliberat va saludar
al director de la presó dient-li:
—Bé,
així jo me'n vaig. Vostè es queda?”
Francesc Pujols no se sap mai si parla de broma o seriosament.
Dissecà amb bon ull la història de les religions i la filosofia.
Els perseguits, escriu, "només solen tenir força creadora
al principi d'un moviment". La sang dels màrtirs tant fa triomfar
la veritat com la mentida. Pretén fundar una religió que superi
els problemes que plantegen les tres grans religions monoteistes,
una religió científica: la hiparxiologia, tractat de l'existència.
En la seva concepció, Jesús és una mena d'aficionat com a creador
d'una religió, malgrat ser un "excel·lent poeta" i un bon predicador
d'una moral universal. No està pas mal vist. La moral evangèlica
és tan simple i profunda que no es pot rebatre, i Pujols l'assumeix.
Però hi afegeix la particularitat catalana: una terra de ciència
i no pas de creença, que, per tant, hauria de rebutjar el catolicisme,
que és enemic natural del coneixement, perquè tot ho basa en la fe.
Una altra troballa: Catalunya com a tub d'assaig d'una visió científica
i alhora moral, de la vida, que superi herències medievals, però
conservi els valors universals de la "bona gent", la solidaritat, el pacte.
La pregunta és: ho deia com a provatura, com a diversió, o era
la seva aportació a la tradició cultural catalana? A la postguerra
es quedà sol, no era temps per fer broma.
Pere Casas Serra
*
FRANCESC PUJOLS, FUNDADOR DE UNA RELIGIÓN
1882-1962
“En el momento de ser liberado saludó al
director de la prisión diciéndole:
—Bien, entonces yo me voy. ¿Usted se queda?”
Nunca se sabe si Francesc Pujols habla en serio o en broma.
Disecciona certero la historia de las religiones y la filosofía.
Los perseguidos, dice, "solo suelen tener creatividad al principio
de un movimiento". La sangre de los mártires hace triunfar igual
la verdad que la mentira. Quiere fundar una creencia que supere
los problemas que plantean las tres grandes religiones monoteístas:
una religión científica, la hiparxiologia, tratado de la existencia.
En su opinión, Jesús es una especie de amateur como inventor
de religión, pese a ser "excelente poeta" y buen predicador
de una moral universal. No está mal observado. La moral evangélica
es tan simple y profunda que no puede rebatirse, y Pujols la hace suya.
Pero añade la peculiaridad catalana: una tierra de ciencia,
no de creencia, que habría de rechazar, por tanto, el catolicismo,
enemigo natural del conocimiento, porque todo lo basa en la fe.
Otro hallazgo: Cataluña, tubo de ensayo de una visión científica
y moral de la vida, que supere herencias medievales, manteniendo
los valores universales de la “buena gente”, la solidaridad y el pacto.
La pregunta es: ¿lo decía como experimento, como diversión, o era
su aportación a la tradición cultural catalana? En la posguerra
se quedó solo, no era tiempo de andarse con bromas.
Pedro Casas Serra
No hay comentarios:
Publicar un comentario