2013-03-02 PARLANT AMB SALVADOR ESPRIU EN EL CEMENTIRI DE SINERA, 5

 2013-03-02 PARLANT AMB SALVADOR ESPRIU 

EN EL CEMENTIRI DE SINERA, 5

 

La veu de la dama

lluny del temps. Escolto

la cançó de marbre.

SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera

Vivim als signes,

res més perdura,

tan sols paraules

resten al sol.

Arbre, jardí,

mare, estimat,

ja no són meus,

són de tothom.

Miro un estel,

cerco la pau,

beso la rosa,

vaig a l’amor.

Signes que neixen,

signes que creixen,

signes que vencen,

paraules són,

 

Pere Casas Serra

 

*

 

2013-03-02 HABLANDO CON SALVADOR ESPRIU

EN EL CEMENTERIO DE SINERA, 5

2013-0

La voz de la dama

muy lejos. Escucho

la canción de mármol.

SALVADOR ESPRIU, Cementiri de Sinera

Viven los signos,

nada más dura,

solo palabras

quedan al sol.

Árbol, jardín,

madre, querido,

ya no son míos,

de todos son.

Miro una estrella,

busco la paz,

beso la rosa,

voy al amor.

Signos que nacen,

signos que crecen,

signos que vencen,

palabras son.

 

Pedro Casas Serra