JUST QUEIA LA TARDA…
Just queia la tarda quan et vaig conèixer
un dia d’estiu de l’any 92, a
l’hora que les llums es fonen amb les ombres
i una aura màgica ens envolta
anunciant que quelcom està per succeir.
Tenies l’aspecte d’un estudiant perdut en un examen.
Enllaçàrem les mans i
sentírem fondre els nostres polsos,
t’atansares
i ens vam xuclar l’alè l’un a l’altre
mentre ens descobríem,
obrint el cofre d’un tresor que espero duri sempre.
Pere Casas Serra (02-10-1992)
JUSTO ANOCHECÍA...
Justo anochecía cuando nos conocimos
un día de verano del 92, en
la hora que la luz se funde con las sombras
y nos envuelve un aura mágica
anunciando que algo va a ocurrir.
Tenías el aspecto de un estudiante perdido en un examen.
Enlazamos las manos,
aspiramos nuestro aliento
mientras nos descubríamos
observando un tesoro que espero dure siempre.
Pedro Casas Serra (02-10-1992)
