HORA
BAIXA
Surto de casa, amb pressa
de veure’t, i em fa
nosa
la cartera feixuga
de feina per després,
i et
diuen per telèfon
que fa uns minuts tot just
que he
sortit, i t’irrites
de pressa de sortir
a dir-me que tens
feina,
que fins demà-
……………….I
et crido
per telèfon, i em diuen
que fa uns minuts tot
just
que has sortit, i no sé
si
tornar-me’n-
……………….Desordre
pels
convulsos carrers,
no s’esmena la pluja,
i és insensat
que encenguin
tants llums per ells (la nit
se’ns tira més
a sobre).
Massa cor disponible,
massa excés de
nosaltres
tremola. No veiem
la filigrana lleu
del
primer contrallum
ni ens empara la gràcia,
per sempre,
d’una línia
més precisa que el viure
(trèmul, i massa
al dia).
Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)
TARDE
Salgo de casa, con
prisa
por verte, y me estorba
la cartera cargada
de
trabajo para luego,
y por teléfono te dicen
que apenas
hace unos minutos
que he salido, y te irritas
por la prisa
de salir
a decirme que tienes trabajo,
que hasta mañana
-
……………….…..Y te
llamo
por teléfono, y me dicen
que has salido apenas hace
unos minutos, y no sé
si volver -
.....………..Desorden
por
las convulsas calles,
no se corrige la lluvia,
y es
insensato que enciendan
tantas luces en ellas (la noche
se
nos echa aún más encima).
Demasiado corazón
disponible,
demasiado exceso de nosotros
tiembla. No
vemos
la delicada filigrana
del primer contraluz
ni
nos ampara la gracia,
para siempre, de una línea
más
precisa que el vivir
(trémulo, y demasiado al día).
Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario