sábado, 30 de noviembre de 2024

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: EL NEGRE DE BANYOLES

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: EL NEGRE DE BANYOLES
1830-2000

A Banyoles tenien un negre,
al seu museu, és clar!
Sembla que era el cap d'una tribu,
un home bosquimà.
Uns francesos l'havien desenterrat
i el varen dissecar.
L'exhibiren amb altres animals,
embalsamats, és clar!
Darder, un veterinari, interessat,
més tard el va comprar.
A Barcelona, rere d'una vitrina,
un temps el va ensenyar.
En acabat, al poble de Banyoles
els ho va regalar.
Un dia el veié un metge negre
i quedà horroritzat!
Li semblà veure's a si mateix
mirant-se en un mirall.
El metge orquestrà una campanya
i ho va denunciar.
El poble deia que era la seva icona,
no el volien deixar.
L'escàndol va arribar fins a l'ONU,
al mateix Cofi Anan:
No estava bé exhibir així a un negre,
ni menys embalsamat!

Intervení el govern del Sr. Aznar:
S'havia de tornar!
A Madrid no sabien pas com fer-ho:
Que havien d'entregar?
Optaren per guardar la vestimenta:
lligadura, tapall.
Com els vidrets, l'escut, també la llança...
L'anaven despullant.
La pell estava realment que feia pena,
talment com un parrac!
Ficaren quatre ossos a la capsa

- tot el que va quedar -,
i ho enviaren de pressa a Botswana,
on el van enterrar.

Pere Casas Serra

*

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: EL NEGRO DE BAÑOLAS

1830-2000


En Bañolas había un negro,

¡en un museo, claro!

Al parecer fue jefe de una tribu,

un hombre bosquimano.

Unos galos lo habían desenterrado,

y luego disecado.

Lo exhibían con otros animales,

¡embalsamados, claro!

Darder, veterinario, interesado,

luego se lo compró,

y en Barcelona, en una vitrina,

un tiempo lo mostró.

Más tarde, al pueblo de Bañolas

lo quiso regalar.

Un médico negro lo vio un día,

se llegó a horrorizar.

Le pareció reconocerse él mismo

al mirar el cristal.

El médico inició una campaña,

empezó a denunciar.

Decían en el pueblo: Es nuestro icono.

No lo querían dar.

El escándalo llegó hasta la ONU,

al mismo Cofi Anan.

No estaba bien así exhibir a un negro,

¡ni menos disecar!

Medió el gobierno del Sr. Aznar:

¡Se había de entregar!

En Madrid no sabían cómo hacerlo:

¿Qué tenían que dar?

La ropa: el taparrabos, el tocado,

optaron por guardar.

De los adornos, el escudo y la lanza,

lo iban a desnudar.

La piel estaba toda hecha unos zorros,

¡no se podía enseñar!

Metieron cuatro huesos en la caja,

todo lo que quedó,

y lo enviaron rápido a Botswana,

donde se le enterró.

 

Pedro Casas Serra

viernes, 29 de noviembre de 2024

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: SÒNIA RESCALVO ZAFRA, TRANSSEXUAL

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: SÒNIA RESCALVO ZAFRA, TRANSSEXUAL
6-10-1991

Sònia, nascut Josep, a setze anys, deixà la seva Conca natal fugint de la família,

cercant l'anonimat a Barcelona, a on va actuar un temps al teatre Arnau del Paral·lel.

Més tard, caigué en la prostitució i la indigència, i als quaranta i cinc anys dormia al ras.

Aquella nit, Sònia i la seva amiga Doris van anar a dormir sota el quiosc de música

que hi ha a l'esplanada davant del sortidor del parc de la Ciutadella. Ja dormien,

quan les trobaren sis joves, de setze i disset anys, membres dels Boixos Nois, un grup

neonazi de fanàtics del Barça que aquella nit havien decidit "tocar el tambor", és a dir,

donar puntades de peu amb les seves botes reforçades amb puntes de ferro contra els

"bonys" amb aspecte de travestis que trobessin. Doris va sobreviure per casualitat.

Miquel, un indigent borni que dormia prop d'elles, va perdre l'únic ull que li quedava.

Sònia morí d'una pluja de puntades al cap i d'una bastonada al pit amb un mànec d'escombra. 

Pere Casas Serra

*

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: SONIA RESCALVO ZAFRA, TRANSEXUAL

6-10-1991

Sonia, antes José, se fue de Cuenca a los dieciséis años huyendo de sus padres,

buscando anonimato en Barcelona. Aquí actuó algún tiempo en el teatro Arnau del Paralelo.

Después cayó en la prostitución y la indigencia. Y a los cuarenta y cinco, dormía al raso.

Sonia y su amiga Doris, aquella noche fueron a dormir bajo el quiosco de música

que hay en la explanada frente al gran surtidor del parque de la Ciudadela. Ya dormían,

cuando las encontraron seis jóvenes, de dieciséis y diecisiete años, de los “Chicos Locos”,

un grupo neonazi de forofos del Barça, que habían decidido aquella noche "tocar el tambor",

es decir, dar puntapiés con sus botas reforzadas con punteras de hierro a los

"bultos" con cara de travestis que encontraran. Doris sobrevivió por casualidad.

Miguel, un indigente tuerto que estaba cerca de ellas, perdió el único ojo útil que le quedaba.

Sonia murió de una lluvia de patadas en la cabeza y un bastonazo propinado en el pecho con un palo de escoba. 

Pedro Casas Serra


jueves, 28 de noviembre de 2024

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: QUICO SABATER, MAQUIS

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: QUICO SABATER, MAQUIS

1960

La guerra
no va acabar per a mi l'any 39
sinó l'any 60 sent delatat,
quan la guàrdia civil em va matar
prop de Banyoles.

I vosaltres direu:
- Si anaves tirant trets,
que pretenies?

- És per la llibertat que vaig lluitar,
per acabar amb la tirania.

Pere Casas Serra

*

QUICO SABATER, MAQUIS

1960


La guerra

no acabó para mí el año 39

sino al ser traicionado en el 60,

cuando guardias civiles me mataron

junto a Bañolas.


Y vosotros diréis:

-¿Si ibas tirando tiros,

qué esperabas?


Fue por la libertad por lo que yo luché,

para acabar con la tiranía.

 

Pedro Casas Serra

miércoles, 27 de noviembre de 2024

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: ANTONI TEJEDOR, AFUSELLAT

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: ANTONI TEJEDOR, AFUSELLAT
1940

Antoni Tejedor, veí de Manlleu,

una vila propera a la frontera,

es creia innocent de tota malifeta,

i en acabar la guerra, es quedà amb la família.


Però fou condemnat i afusellat

pel que deia la seva denúncia:

Según rumores fidedignos,

presenció el asesinato

del jefe requeté de esta localidad.

 

Pere Casas Serra 

 

*


2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSIS, 21: 8: ANTONIO TEJEDOR, FUSILADO

1940

Antoni Tejedor, vecino de Manlleu,
una villa cercana a la frontera,
se creía inocente de toda fechoría,

y al acabar la guerra, quedó con su familia.

Pero fue condenado y fusilado
por lo que se decía en su denuncia:
Según rumores fidedignos,

presenció el asesinato

del jefe requeté de esta localidad.

 

Pedro Casas Serra

martes, 26 de noviembre de 2024

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: JOSEP BOSCH PLANAS, REPATRIAT

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: JOSEP BOSCH PLANAS, REPATRIAT
03-05-1899

Dimarts, a primera hora del matí, se suïcidà a Santa Coloma

de Farnés, al mas de Can Caterines del Sot, on vivia,

un repatriat de la guerra de Cuba, Josep Bosch Planas,

de vint-i-quatre anys, solter, que es disparà un tret al cap.

El suïcida tenia a la mà esquerra un petit crucifix, i als peus,

un revòlver Smith sense una bala. Formades pel Jutjat

les diligencies, al capvespre es dugué el cos al cementiri.

S'ignoren els motius de l'infeliç per prendre tan extrema decisió. E.P.D. 

Pere Casas Serra

*

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSIS, 21: 8: JOSÉ BOSCH PLANAS, REPATRIADO

03-05-1899

El martes, a primera hora de la mañana, se suicidó en Santa Coloma

de Farnés, en la masía Can Caterines del Sot, donde vivía,

un repatriado de la guerra de Cuba, José Bosch Planas,

de veinticuatro años, soltero, disparándose un tiro en la cabeza.

El suicida tenía en la mano izquierda un crucifijo, y a los pies,

un revólver Smith sin una bala. Instruidas por el Juez las diligencias,

por la tarde se llevó el cuerpo al cementerio. Se ignoran los motivos

que llevaron al infeliz a tomar tan extrema decisión. D.E.P.

Pedro Casas Serra

 

 

lunes, 25 de noviembre de 2024

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: GAIETÀ RIPOLL, HERETGE

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: GAIETÀ RIPOLL, HERETGE
31-07-1886


En Gaietà Ripoll, mestre d'escola, de quaranta-vuit anys, nascut a Lleida,

qualificat de bo, d'estimar al proïsme i de després, pels seus contemporanis,

fou acusat d'heretgia per la Santa Inquisició a València: "No creu en Jesucrist,

l'eucaristia, l'Encarnació del Fill de Déu, la Trinitat, ni en la virginitat de la

Mare de Déu, ni en els Sants Evangelis, ni en l'Església, ni en la infal·libilitat;

no compleix amb la Pasqua, no deixa dir als nens "Ave Maria Puríssima",

ni persignar-se, ni adorar al Santíssim que duen als malalts; diu que no és

necessari d'anar a missa." Condemnat com heretge contumaç per la Junta

de Fe, lliurat a la Justícia, va ser penjat davant el mercat a València. Ficat

el cos en una bota pintada amb flames, al llançaren al riu; fou enterrat després

fora del cementiri, el dia trenta-u de juliol de mil vuit-cents vuitanta-sis.

Pere Casas Serra

*

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSIS, 21: 8: CAYETANO RIPOLL, HEREJE
31-07-1886


Cayetano Ripoll, maestro de escuela, cuarenta y ocho años, nacido en Lérida,

buena persona, desprendido y amante de su prójimo, según sus coetáneos,

fue acusado de hereje por la Santa Inquisición de Valencia: “No cree en Jesucristo,

la eucaristía, la Encarnación del Hijo de Dios, la Trinidad, ni en la virginidad

de la Virgen María, ni en los Santos Evangelios, ni en la Iglesia, ni en la infalibilidad;

no cumple con la Pascua, no permite a los niños decir "Ave María Purísima”,

ni persignarse, ni adorar al Santísimo llevado a los enfermos; dice que no hace falta

ir a misa.” Penado como hereje contumaz por la Junta de Fe, librado a la Justicia,

fue ahorcado ante el mercado de Valencia. Metido su cuerpo en una cuba pintada

con llamas, lo tiraron al río; fue después enterrado fuera del cementerio, el día

treinta y uno de julio de mil ochocientos ochenta y seis.

Pedro Casas Serra

 

sábado, 23 de noviembre de 2024

2021-08-17 a 2021-11-24 APOCALIPSI, 21: 8: FRANCESC PUJOLS, FUNDADOR D'UNA RELIGIÓ

FRANCESC PUJOLS, FUNDADOR D'UNA RELIGIÓ
1882-1962

“En el moment de ser alliberat va saludar

al director de la presó dient-li:

Bé, així jo me'n vaig. Vostè es queda?”

Francesc Pujols no se sap mai si parla de broma o seriosament.

Dissecà amb bon ull la història de les religions i la filosofia.

Els perseguits, escriu, "només solen tenir força creadora

al principi d'un moviment". La sang dels màrtirs tant fa triomfar

la veritat com la mentida. Pretén fundar una religió que superi

els problemes que plantegen les tres grans religions monoteistes,

una religió científica: la hiparxiologia, tractat de l'existència.

En la seva concepció, Jesús és una mena d'aficionat com a creador

d'una religió, malgrat ser un "excel·lent poeta" i un bon predicador

d'una moral universal. No està pas mal vist. La moral evangèlica

és tan simple i profunda que no es pot rebatre, i Pujols l'assumeix.

Però hi afegeix la particularitat catalana: una terra de ciència

i no pas de creença, que, per tant, hauria de rebutjar el catolicisme,

que és enemic natural del coneixement, perquè tot ho basa en la fe.

Una altra troballa: Catalunya com a tub d'assaig d'una visió científica

i alhora moral, de la vida, que superi herències medievals, però

conservi els valors universals de la "bona gent", la solidaritat, el pacte.

La pregunta és: ho deia com a provatura, com a diversió, o era

la seva aportació a la tradició cultural catalana? A la postguerra

es quedà sol, no era temps per fer broma.

Pere Casas Serra

*

FRANCESC PUJOLS, FUNDADOR DE UNA RELIGIÓN

1882-1962


En el momento de ser liberado saludó al

director de la prisión diciéndole:

Bien, entonces yo me voy. ¿Usted se queda?”


Nunca se sabe si Francesc Pujols habla en serio o en broma.

Disecciona certero la historia de las religiones y la filosofía.

Los perseguidos, dice, "solo suelen tener creatividad al principio

de un movimiento". La sangre de los mártires hace triunfar igual

la verdad que la mentira. Quiere fundar una creencia que supere

los problemas que plantean las tres grandes religiones monoteístas:

una religión científica, la hiparxiologia, tratado de la existencia.

En su opinión, Jesús es una especie de amateur como inventor

de religión, pese a ser "excelente poeta" y buen predicador

de una moral universal. No está mal observado. La moral evangélica

es tan simple y profunda que no puede rebatirse, y Pujols la hace suya.

Pero añade la peculiaridad catalana: una tierra de ciencia,

no de creencia, que habría de rechazar, por tanto, el catolicismo,

enemigo natural del conocimiento, porque todo lo basa en la fe.

Otro hallazgo: Cataluña, tubo de ensayo de una visión científica

y moral de la vida, que supere herencias medievales, manteniendo

los valores universales de la “buena gente”, la solidaridad y el pacto.

La pregunta es: ¿lo decía como experimento, como diversión, o era

su aportación a la tradición cultural catalana? En la posguerra

se quedó solo, no era tiempo de andarse con bromas.

Pedro Casas Serra